CALENDARIS ON LINE

28.2.09

El Delfos s'escapa aviat (102-61)

delfos 102 - aecam 56


Vaja inici de partit! Un 24-0 de sortida ens ha despertat de cop i ha evidenciat que aquesta setmana sí, que hi veuríem lluita, defensa i encert.
Els del Maresme no s'han deixat anar, però el Delfos ha estat molt constant, ha recuperat moltes pilotes i ha mantingut un alt nivell d'encert. Al descans el resultat ja era prou clar (62-38), i esperavem una segona part més grisa.
Lluny d'això, el Delfos s'ha mantingut ferm en el ritme inicial, i ha continuat jugant amb rapidesa i sense cometre gaires errades.
I la setmana vinent juguem de nou conra l'AESE, vells coneguts de la primera fase. A veure com hem evolucionat des de llavors!!

22.2.09

Sant Quirze 78 - Delfos 51, i trobada gèlida del 2001

sant quirze 78 - delfos 49

trobada 2001 210209


Comencem el dia a les pistes exteriors de Can Carbonell, trobada del 2001, amb fred gèlid però amb unes ganes tremendes de jugar contra un equip inèdit, el Pallejà. Els nois ja comencen a fer cosetes, i entre recuperacions i contracops arriben als 50 puntets!!. Segon partit, contra el Sant Joan Despí, amb el cos més calent, un partidet amb molta força!! Acabem amb més cops del compte, però contents d'haver jugat de nou.

I ràpid cap a Sant Quirze, on arribem a punt per veure un equip dels que semblen que juguen bé. I tant!. Els donuts els senten bé al Sant Quirze, que juga molt ordentat amb constància i intensitat, carregant el rebot i buscant cada cop l'aventatge sobre la pista. I al Delfos s'ens ha atragantat. Només un parell de períodes hem vist el Delfos jugar al que sap, amb bon resultats parcials, però el Sant Quirze no ha patit per recuperar els aventatges i emportar-se el partit merescudament.
Aquests partits ens ensenyen a patir i a esforçar-nos més, i a no deixar-nos portar pels nervis....

15.2.09

Delfos 110- Regina C. 58, intensitat a tope

delfos 110-regina 58


La sospita dels partits trampa estava present a Rubió i Ors. Un partit trampa és aquell en que fem el que vol el rival, i així va començar dissabte davant els de Rubí. Però va durar un període, els altres set el Delfos va ser molt intens i no es va haver de fixar en el marcador, van a anar a la seva, i així és com les coses surten millor.

Schakelton, un aventurer que va sobreviure a un atroç experiència al mar congelat, i va aconseguir sobreviure amb tota la seva tripulació (cap baixa ) tenia una frase , d'aquelles mítiques: mai és el darrer pas; mai és el darrer esforç.

8.2.09

A Ripollet, victòria contra tots (60-64)

ripollet 60 - delfos 64


La pista del Sant Gabriel-Ripollet té història, molta. Una placa ret homenatge a ex-alumnes que van començar a en aquest pati i que van tenir un paper destacat a la història del bàsquet català i espanyol: Pere Aliguer, Raúl Capablo, Jordi Creus i el seu germà, el gran"Chichi" Creus. I el seu mèrit és enorme, si van tenir a la banda el mateix suport dels seus pares que els nois del 97 que ahir van jugar contra el nostre Delfos.
Fèia molt, ... perdò, mai, havíem coincidit en un partit amb tanta tensió i crispació.
Ni un sol cop aquests pares van animar i premiar l'esforç dels seus fills.
A nosaltres (ja hem aprés la lliçó), ens surt natural, i amb el cel.lebríssim "Cornellà!, JA!", vam fer el que podíem.
El partit, al marge del soroll, que va influir en la tensió dels nens, va ser de poder a poder, i no es va notar gaire la diferència de l'any (majoria 97 al Ripollet, tots 98 al Delfos). Comença a tenir bona pinta la sortida en contracops i es juga prou oberts.... Ara cal millorar el rebot i les pèrdues en passades fàcils.
La setmana vinent tornem a Rubió i Ors, després de dos partits consecutius com a visitants.

1.2.09

Pòlvora mullada (65-80)

castellar 65 - delfos 80


Primer partit de tarda, l'àpat encara no està paït, sembla estrany tot plegat...
Aigua, a dojo, sembla sortir de l'interior de la muntanya, tant a prop que hi som.

Primer període, i sembla que tot anirà sobre rodes, però aquí s'acaba tot. Ens tornem a contagiar del joc del contrari, i deixem de jugar. El Castellar es desperta, i comença a còrrer (pista llarga), i nosaltres també, sense cap.
Fins i tot en un període decidim que els deixarem fer l'exhibició, i ens guanyen de 13 punts!.

A l'exterior continua la pluja, i més que ens trobarem en el camí de tornada, fent-se fosca la tarda.

Ja va bé que patim, fins i tot amb equips que més endavant potser no ens causen tants problemes.