Pre mini: solvència davant el Prat

Una altre vegada l'equip s'ha trobat amb un rival de nens( i una nena) del 2000, amb alçada i força. Com als altres partits de la temporada, això ja no és un obstacle de partida, només una característica del que es trobaran tota la temporada.
El Cornellà ha jugat d'inici com ho fa habitualment, amb encert i ganes, el que ha sorprés al Prat. En els primers períodes s'ha mantingut un lleuger avantatge pels locals, amb 9-10 punts de diferència que als pratencs se'ls atragantava.
Amb el canvi de cèrcol a la segona meitat, el Prat ha intensificat la seva pressió, i en algunes ocassions això ha fet que el partit fos trabat i poc lluit. Ens ha agradat que el Cornellà no es contagiés i que, quan el marcador s'ha ajustat fins a 4 punts (38-34), els blauets hagin tornat a jugar amb el manual a la ma, que els ha donat la tercera victòria d'aquesta segona fase.

El pre infantil "ataca" i "apreta"

Continua l'evolució del pre infantil.El grup ens ha sorprés amb una actitud més agressiva i una defensa més insistent, que se li ha fet massa agobiant al Castellbisbal.
La intensitat ha fet que del segon al cinqué període el Cornellà fins i tot doblés en el marcador als visitants (42-21), amb ajudes, 2 contra 1, i sortint al contracop cada cop que recuperaven al migcamp.
La línia de 3 punts també s'ha fet més còmoda, i l'encert d'avui mereix ser destacat.
Potser ha estat l'aigua, però alguna cosa ha passat aquesta setmana, que els ha sentat divinament...

Pre mini resisteix a Sant Joan

El premini ha tingut un partit interessant a Sant Joan. De sortida, l'equip ha carburat be, amb rapidesa i anotant també des del perímetre. De mica en mica, el marcador s'ha possat a favor dels avui grocs jugadors de Cornellà (18-37).
Però els de Sant Joan , que portaven dues derrotes en la lliga, han començat a apretar, i amb paciència han reduit la distància, fins a un període d'infart. Han continuat els entrebancs, massa vegades nens pel terra, però hem vsit els nois afrontant el final amb tranquilitat, i administrant l'avantatge fins al final (47-50)

Yo creo en el basquet, yo creo, sí creo!

A una de les pel.lícules que més hem vist a casa aquestes festes, Peter Pan veu que Campanilla es va apagant, perd el seu poder, la seva llum, es queda freda,.... I Peter creu que és per culpa seva, per haver deixat de creure en les fades. I comença a dir la mítica frase "yo creo en las hadas, yo creo, sí creo!". Va repetint la frase, cada cop amb més convenciment, més alt, més fort. I a d'altres llocs, lluny d'allà, altres nens, i pares i pirates semblen posseïts, i comencen a repetir la frase, sense voler, inconscientment, i a cada crit que es fa, la màgia comença a tornar, i Peter, que sosté entre les seves mans a Campanilla, somriu al veure que el cos de la seva amiga recupera la llum, les ales comencen a brillar, fins que , tot d'una, Campanilla s'enlaira i tots esclaten d'alegria: han recuperat l'esperit en creure de nou en l'utopia, en les fades.
Així, 12 Peters Pan i "Oriol-nilla""(avui de blau, i no pas verds), quan havien vist que el bàsquet marxava cap a Sant Adrià, amb tres períodes molt complicats, s'han conjurat, han apretat les dents quan els cops feien mal, s'han rentat les llàgrimes, i han enfilat la pista.
"Yo creo, sí creo"
I sense mirar la taula, han lluitat, han corregut, han anotat, han tornat a defensar, i tornem-hi.
"Yo creo, sí creo".
I quan s'ha acabat el partit, ara sí, la recompensa : 66-63.

El pre infantil viu de rendes a Vilanova

La sensació final és un clar "uff", d'aquells que fas per quedar-te ben descansat en una situació apurada.
La visita al SAMA va començar molt bé, amb els quatre primers períodes impecables, sumant de mica en mica i deixant veure que encara li resta a aquest equip ficar una o dues velocitats més.
29-49, i 2 períodes finals per jugar.
I el motor es gripa, l'equip entra en punt mort, i els de Vilanova canvien de xip, possen a jugar als "petits", i comença la remontada.
Jo no vaig, no salto, la passo com puc, no torno a defensar,.....
Els punts van caient, ara 11, ara 6, ara 3,....
El cap es va quedar al partit de la setmana passada.
I al final, un tir lliure errat dels locals impedeix la pròrroga, que creiem que s'havien merescut.
Aquests dies sentia parlar Guardiola, sobre la derrota amb el Sevilla: "diuen que de les derrotes s'apren, que hi ha una part possitiva, per millorar, però en realitat la derrota no serveix per res, perque has perdut".

Segon homenatge: pre infantil

Pre Infantil: cap i calma donen la victòria (56-33)

L'any ha començat amb bon peu.
El Cornellà ha jugat amb força calma i cap, aprofitant-se de la "motivació" de l'Olesa, que ha comés massa errades.
La primera part ha estat clarament pels locals, amb parcials pràcticament calcats (12-6, 12-6 i 12-7), amb transicions, passades clares i fins i tot algun triple que altre.
Això ha donat tranquilitat als blaus, que a la segona part han aturat l'Olesa en la seu intent de tornar boig el partit.
El cinquè període ha fet que les diferències del marcador superesin els 20 punts, i la part final del partit hem tornat a veure un Cornellà tranquil, sense encomanar-se de la "motivació" visitant.
Fins i tot amb una mica més d'encert en situacions clares, el resultat hauria estat més ampli.
La lliga continua, i la propera setmana visitem el SAMA de Vilanova.

Piles carregades

Ja està, la bateria està plena, desconectem de festes i tornem al ritme habitual, amb fases regulars per començar.

Els pre infantils reben l'Olesa a Rubió i Ors i els pre minis, que tenien jornada de descans, faran un entrenament a Can Carbonell.