Jo pateixo, tú pateixes, ... ells juguen!

Galería de fotos del partit


Així és: es tracta de jugar. I en aquest partit l'equip ha millorat algunes de les coses que s'havien evidenciat a la pista del Jac.

Però no podem perdre de vista que el bàsquet es juga entre dos equips, i el SESE, liderat per un explèndid 11, ens ha guanyat amb justícia.

Potser podríem haver tingut més sort, però el JOC ens ha d'ensenyar a ser constants i pacients.

La resta ja vindrà.

Convidats al All Stars (108-47)

jac sants 106 - delfos 48

Aquest cap de setmana ha estat molt especial pels amants del bàsket. A New Orleans s'ha jugat el tradicional All Stars de la NBA. El nostre equip ha asistit al partit de la catergoria New Benjamins, i ha pogut veure, al costat del metro Badal, una de les més clares exhibicions de jugadors amb ganes i motivació: el Jac.
Finalitzat el partit, hem pogut esbrinar que els morats fa tres anys que juguen junts, i que la seva motivació és tant alta que a la segona jornada van demanar canvi de grup per poder tenir partits més adients al seu nivell. Tenen raó. si tots els partits els guanyen de 50 ó 60 és possible que s'estanquin.
Cal recordar que aquesta pista ha vist les primeres cistelles de la saga dels Grimau i el coratge, empenta i lluita de ben segur que són marca de la casa.
Afortunadament, els nostres nois poden evolucionar encara en aquest nivell, on fins ara han trobat només dos equips molt superiors.
Cal assumir les diferències de nivell amb naturalitat i esperar que "el bitxo" del bàsquet ens piqui a cadascú en un moment o un altre, però aquest moment ha d'arribar, i segur que ens porta més d'una sorpresa!.

I dissabte vinent un altre partit. Marcadors a zero

L'espectacle de les Trobades

Trobada 090208

Les noves generacions venen fortes!
Aquí també es corre, es lluita a tope i es fan triples.
No hi ha marcador, però no ens cal, gaudim de cada jugada com si fos el final del partit.

Delfos 62 - Bosco Horta 45: defensa i fairplay

delfos 62 - bosco 47

Defensa a totes les jugades, a tota la pista, a tots els jugadors.
I es lluita per totes les pilotes, si cal anar al terra,s'hi va.
Avuí hem vist l'equip amb una gran predisposició a sacrificar-se, a no tenir en compte que els contraris abandonin el necessari fairplay, sobre tot en aquestes categories.
El partit ha començat igualat, però amb la intensitat del Delfos tothom tenia clar que , si es podia mantenir, veuríem grans coses. I axí ha estat. Període a període els jugadors han tingut clar que controlant el rebot i defensant les línies de pase, es podria atacar amb més tranquilitat. Cert és que un parell de jugadors del Bosco (el 4 i el 8) tenen un gran nivell i envergadura, el que ens ha causat més d'una pérdua a mig camp.
Atacant, el Delfos ha pogut còrrer i superar la fèrrea defensa barcelonina.
Al descans l'avantage local era de 13 punts, i en els següents períodes s'ha mantingut l'encert.
Malauradament, hem vist algunes reaccions del Bosco que calen evitar-se, i si l'àrbitre encara no té prou experiència per tractar-les, els entrenadors han de tallar-les immediatament.

Només al darrer període s'ha imposat el Bosco amb claredat, però el resultat ja estava assegurat.

Bona feina nois!!

Gasol no estará sólo en L.A.

Hemos tenido acceso al notición de la temporada: Gasol se lleva dos nuevos jugadores para acompañarle en el Showtime de Los Angeles:

Así como los Pistons acumulan anillos con sus dos Wade, Los Angeles también han fichado a una pareja del mismo apellido. Nos tememos que en vez de anillos de oro, lo que van a acumular en L.A. serán anillas... de calamar, patatas bravas y pizzas.

Ahora que se han ido David Beckham y Victoria, llegan los 3 del Baix Llobregat a dar caña al personal con los Cd de Estopa!!!

¡Oh happy day!!!

Grup Barna 56 - Delfos 59: la Torre Agbar no fa aigues

Galeria de fotos del partit

Matí fred a pista descoberta. L'ombra de la Torre Agbar és una amenaça sobre un cel ja gris i fred. Comença l'escalfament (a la pista i a les grades) i res fa preveure el desenllaç.

La consigna és clara: "La pista es corta y hay que correrla" diu el Borja, mentre a la grada comença a sentir-se el nou crit de guerra: CORNELLA! YAAAAAAAAAA!

Nervis, desconcert,mals passes. Passa un, dos, tres temps i fins un quart i cap dels equips que surten a pista troben el seu joc: ningú talla, no hi ha rebot i un taulell traicioner escup tots els nostres tirs. Hi ha faltes, masses i a més com de costum concentrades en l'Àlex.

El Borja comença a enfadar-se: amb l'equip, amb l'àrbritre...

A les grades hi ha mirades d'incredulitat i alguna ja de resignació...
12 sota, 14 sota, temps mort, 10 sota (aquí la taula i la llibreta comencen a no coincidir), temps mort... i... sense saber ni com, ni per què, arriba el seté temps.

Ens vam sentir com Déu al seté dia quan va veure que el que havia fet estava bé. Perquè els passes van funcionar, perquè la defensa va posar pressió i perquè l'encert en el tir ens acompanyava.

La incredulitat va canviar de bando. Parcial: 2-18. Només calia mantenir la concentració un període més, vuit minuts més que a la grada es van fer eterns. I al final... la recompensa: 3 punts a la taula i sis punts per sobre a la llibreta que ens van saber a tots a sis milions.