Primer homenatge temporada

Pre Infantil: "sí se puede"

Victòria suadíssima, amb pròrroga inclosa!!
Una mica de respecte sí que teníem a la visita a Sant Just, i a més ens trobem el President a la grada: cal controlar-se davant les autoritats!
El partit va estar força igualat, tot i que els locals van estar dominant lleugerament, fins a que els blaus van posar-se un punt amunt a la segona meitat (39-40).
El cinquè període va donar un aire diferent al Cornellà, amb una diefència d'onze punts (40-51) que semblava definitiva.
Estavem equivocats. El Sant Just va apretar les dents i els nanos es van començar a complicar les jugades. Tant igualat va estar, que va ser Dani qui empatés de tir lliure amb el rellotge a zero (62-62).

Pròrroga (de 3 minuts, després de consensuar-ho l'àrbitre, els entrenadors i la grada). Amb la pressió de veure a tocar la segona victòria de la lliga, els blaus van tenir més serenitat, fins al definitiu 64-67.
Alegria final, ja tocava nois, gaudiu-la!

Pre mini: la capacitat de treball en equip deixa clavat al Begues

El grup ha tingut un dissabte mogudet: pel matí jocs escolars al Parc Esportiu, amb ensurt pel Guilem Joan, i per la tarda , partit federat amb el Begues.
Encara recordavem la primera volta, quan les cistelles es resistien a deixar passar la pilota... Tot al contrari d'avui. Això sí, cal agraïr l'equip l'entrega constant, defensant a tot arreu i amb moltes ganes d'enfilar la pista cap a la cistella contrària. I això que el Begues, amb nens molt grans, tampoc no ha estat de mans creuades...
Comparem amb fa unes quantes setmanes, i valorem com es van esforçant els nanos en fer coses noves, que a vegades surten i moltes no, però és qüestió de temps. Segur.
Felicitats a tots, i demà a divertir-se un a estona al partit LEB!

Pre mini: Cornellà escampa la boira a Olesa

Pujant a Olesa, la boira cobria la muntanya de Montserrat. A Olesa, es veia una mica el sol, però encara feia fred al pavelló. Esmorçar de pares, batalletes de bàsquet, mentres a la pista, els nois van escalfant la màquina. I ben calenta havia d'estar, perquè el partit va començar abans d'hora.
Sense gaire oposició, els blaus van posar la directa: rebot, atac, defensa, recuperació, atac,....
Agraïm que en alguns clubs no facin servir el marcador, ens deixa gaudir del que passa a la pista.
Ja fa algunes setmanes que funcionen les "rotacions", amb un equip que ha arribat fins als 15 jugadors, però que ens ha permés veure nous companys (Marcos, Guille, David i Enric).
Més períodes, més defensa, més intensitat, escampant la boira d'Olesa.
I només queda un mes per acabar la fase prèvia!!!

Pre Infantil: pro-evolution

Està clar que l'equip millora, i amb les ganes i intensitat que han començat a agafar sobre de la pista, els jugadors veuran recompensats els seus esforços en els següents partits.
L'inici del partit va ser fulgurant, amb pressió constant, sacrifici defensiu i sortides a l'atac sense mirar enrera. Fins el 24-12 del segon període el Cornellà va estar encertat i assenyat, amb poques fisures i amb força concentració. El Barna va augmentar la seva intensitat i, tot i que el partit va anivellar-se, els blaus van mantenir-se per devant fins al final del cinquè període.
Les imprecissions finals van deixar algunes pilotes perdudes que el Barna va aprofitar, però el resultat final (57-62) quasi és un empat tècnic.
A continuar en la mateixa línia, i amb una mica de sort, amb l'equip complert, evolucionar serà encara més fàcil.
¡Felicitats a tots!

Preinfantil: entrega i fe

Quan el grup s'ho creu, treballa i es sacrifica es sobreposa als problemes. El Cerdanyola va sortir disparat, doblant el marcador al segon període (11-20). Al tercer les coses van canviar de color, i el blau va ser a tot arreu (28-27), sense baixar en cap moment la intensitat fins al final del 5è temps (42-40).
Els darrers 8 minuts van ser fatídics, i el Cerdanyola va obrir forat repetint la intesitat de l'inici del partit, amb l'encert que va mancar als locals.

Pre mini: molt a prop de Castellbisbal

Cornellà i Castellbisbal havien fet una primera volta molt destacada, i tocava veure els dos equips front a front.

Sense complexos, els blauets van haver de lluitar de valent, defensant amb molta intensitat, i mantenint el ritme del partit molt alt. La igualtat era total al descans, però les faltes començaven a pujar massa ràpidament. Els dos períodes següents es van quedar a casa.

Quant semblava que els locals tenien el partit resolt, el setè període va a tornar a ser pels blaus, i s'arribava al període final amb els blaus en ratxa.

Tot i la victòria del Castellbisbal, continuem veient l'evolució constant dels nostres fills, que apliquen els dissabtes tot allò que aprenen entre setmana. ¡Quin goig!