La permanència al sac.
El final del trajecte dels Blaus no podia ser més dificil: visitar a un equip veterà en una olla a pressió. Caixa o faixa.
Els nois van sortir com una exal.lació per desesperació dels lleidatans, que no van trigar gaire en fer el contrajoc i acostar-se al marcador al final del primer quart. Això els va esperonar, tot coincidint amb els pitjors minuts blaus, donant un +10 als locals a cinc minuts del descans. Ahir els tirs lliures van ser un malsomni pels blaus, sense dubte la clau que va permetre que els locals estiguessin dins del partit. Una nova reacció blava ens va portar al descans amb tot igualat.
La segona meitat va baixar l'encert i van pujar els nervis, i es va arribar a la darrera jugada en la que ja es va poder decidir el partit. Els locals van desaprofitar dos tirs lliures i la cistella de contracop blava va ser anul.lada després d'una llarga deliberació dels àrbitres amb la taula. Empat a 73.
Amb la sala esportiva plena d'emociò (gran afició local!) els cinc minuts extres van ser completament blaus, amb una defensa superlativa i, per fi, encert des del tir lliure. 78-89.
Un final de temporada magnífic, un record que sempre ens quedarà gravat a la memòria.
