M'o better blauets!!

Avui a Sant Feliu m'ha vingut al cap una pel.lícula de fa anys (molts) protagonitzada per un jovenet Denzel Washington. Ell era un trompetista de jazz, entregat a la seva passió, que tenia com a lema "quant més, millor" (M'o better).
I abaix a la pista, la passió pel més, i més, i més, dels blauets ens ha fet oblidar la matinada de diumenge, la calor al pavelló, i fins i tot hem tingut "palmeros" que han donat més emoció als tirs lliures.
I ara, que només queda la cloenda, miro cap al setembre passat, i torno a pensar "m'o better".
Felicitats per el "temporadón"...

i gaudiu del vídeo del m'o better, el de veritat.

Chapeau!

És de llei felicitar els blaus del pre infantil. Avui ens han ofert un partit ple de sacrifici, "endollats" a tope i ocupant tota la pista.
Cal gaudir-ne de moments com aquests, on els jugadors s'han fet costat, s'han divertit, i quan pintava que la cosa es complicava, s'han confabulat a una gran segona part, doblant el Castellet.
Fins i tot se'ns ha fet curt!

Felicitats a tots, són merescudes.

Pizza motivation: el pre mini frena el Ripollet

"Si els deixeu per sota de 20 punts, tindras pizza"
En època de crisis, quan les primes deuen escassejar , la motivació es pot transformar en temes més bàsics. La juguesca, sense maltat, al final dona al partit un significat diferent, i el pre mini , aliè al pacte entre el jugador i el seu pare, s'encomana a no se quin esperit (potser era italià) i aixeca una barrera a la mateixa línia de fons del Ripollet, que no ha pogut fer res davant els blauets.
Cap al final del partit, la pizza va començar a semblar-se més a una hamburguesa, però per poc temps, i al tancar-se el marcador, algú des de la banqueta em mira i fa un cercle amb les dues mans.
Sí, hi ha pizza, quatre ni més ni menys.

Awakenings in Igualada

La famosa pel.lícula de "Awakenings" ens mostrava com un home pertinaç va aconseguir fer "reviure" un grup de persones que el sistema les havia donat per deshauciades a causa de la seva situació. L'apatia en la que vivia aquesta gent va quedar enrera amb l'estímul que el doctor es va encarregar de donar dia rera dia als seus pacients, que van començar a reaccionar davant de petits estímuls, com ara davant el llançament d'una petita pilota.....

Com a la peli, no tot el grup va reaccionar a la vegada, fins i tots alguns no ho van fer. Potser necessitaven pilotes una mica més grans.

El pre mini es multiplica a Molins

Nova sortida fulgurant del pre mini , avui davant el Molins de Rei.
Semblava un partit de grans marges, però el Molins s'ha enganxat des dels tirs lliures, i amb l'encert de 3 jugadors, que han aguantat als locals. Les faltes personals han passat factura als blaus, que han vist com la banqueta es feia curta amb mig partit per jugar.
Els blauets, amb algunes fases d'incertesa, han tornat a trobar la via als darrers períodes, consolidant un marcador elevadíssim (94 punts), a només 2 partits (només 10 dies) de finalitzar la temporada.
Felicitats blaus!

Pre mini, tot apostoflant la Penya

Galería de fotos


"como un pepino", així ha sortit el pre mini davant la Penya, amb una intensitat que ha deixat els badalonins clavats.
El joc s'ha igualat i fins al setè període no s'ha tornat a desllorigar, amb l'equip entregat a la defensa i recuperant pilotes amb una certa facilitat.
Compte enrera amb 3 partits fins al final de temporada, el primer aquest dijous a Molins....

Sayonara baby, el pre infantil veu com passa la Penya

Poca història a la visita a l'Olímpic de Badalona, on en només 8 minuts la Penya ja va macar el partit i no va deixar "respirar" als blaus en la resta de períodes.
Cal agraïr l'esforç i ganes del Rubira i del Rubio, els dos reforços d'aquesta setmana.
S'apropa el final de la temporada, i els períodes de reflexió sobre el que s'ha fet i el que s'ha deixat de fer, i encara més important, els balanços i les propostes i compromisos personals per a la propera temporada.

Andorra, país petit

El pre infantil ha participat al torneig TIM Pirineus 2010 a Andorra, un país petit.
I l'equip ha jugat tots els partits a una sala petita.
Sobre l'aspecte esportiu, seré breu:
Debut amb victòria ajustada davant el Corbera i 3 derrotes més o menys ajustades amb Andorra, Valls i el Marsella Francés.
La dinàmica de la temporada també s'ha traslladat a aquest país petit, a 2000 metres d'alçada, en un cap de setmana enboirat, fred, plujós i nevat.
Però al marge d'això, potser perseguiem la idea d'aprofitar aquests dies per millorar la relació del grup, i d'això n'estem satisfets. Els blaus han compartit espais, llits, son, menjador, futbolins,...
Hem vist afinitats entre jugadors i suport a qui el necessitava.
Resten 3 partits per acabar la temporada, i hi ha coses que ja canviaran potser la temporada vinent.
Guardo a la memòria fotogràfica els finals dels partits, amb abraçades amb contraris que ens havien donat "estopa", alguna conversa amb jugadors que m'han sorprés per la seva maduresa, les estones de sofà dels pares i l'absència absoluta de mal rotllo.

País petit.

Galeria de Fotos dels Llorach