Triple cita del week-end

delfos 85 - grup barna 72

bosco 68 - delfos 67

Aquest cap de setmana ha estat molt llarg: divendres tarda i dos partits dissabte al matí.
Els pre minis han tingut un cap de setmana agredolç. Divendres a la tarda van demostrar que estan en bona línia, amb una defensa intensa i joc d'equip (encara que a vegades costa molt). El resultat va estar del tot ajustat, i només la "calculadora" final de la taula i dels "observadors" van donar el resultat final: 68-67.
Dissabte ens visitava el Grup Barna. ¿Cansanci? Amb aquesta edat ni es nota. Partidàs defensiu i desplegament ofensiu (d'atacar). Del Grup Barna només podem destacar el joc ofensiu (i no em refereixo a l'atac). Quina pena que ningú sigui capaç d'asserenar els seus propis fills.
Només a l'últim quart el Barna va poder maquillar el resultat, que va quedar finalment en un altíssim 85-72.
I el "carrusel deportivo" ens ha fet simultanejar Rubió i Ors amb Sant Joan Despí, amb la trobada de pre-benjamins. Per primera vegada el Cornellà s'ha pogut enfrontar a equips de primer exclussivament. No hi ha resultats, però encara no he pogut recollir tota la baba del terra.

Verge de les Neus 47 - Delfos 46

verge neus 47 - delfos 46

¿Com dius? ¿Un abaix? Però si hem defensat, corregut, lluitat,...!
Vaja, sigui com sigui, marxem molt contents perquè, a banda de trobar el pavelló a la primera, els nois han aprés a còrrer de valent aquestes darreres setmanes. També ens servirà el partit de Santa Coloma per no tornar a trepitjar la línia de tirs lliures (només cal mirar les fotos per veure la precaució que hem hagut de pendre en tots els llençaments).
Quina bona pinta que té el final de temporada, .....

Trobada prebenjamí al Delfos-2: pure basket, nothing else added!!

trobada delfos 2

"Pure basket, nothing else added", és el lema de l'Universitat de Temple. A part de fardar del coneixement de la frase (per pura casualitat) el que els americans valoren en certes etapes de la formació és que els joves NOMÉS facin BASKET, i es deixen estar de temes com espectacle, animació, marquismes, etc.
Als prebenjamins no es troba una altra cosa ¡Quin goig!

Més reflexió, més físic, més tensió.

Avuí el bloger fa el seu paper d'oide, però amb el que ha sentit en té prou. Quina raó allò de mal acaba el que malament comença... l'entrenament de divendres ja va començar malament i les conseqüències van ser palpables en la majoria... a vegades només amb jugar no n'hi ha prou. Cal fer-ho amb ganes... i d'aquestes estavem curts dissabte.
Més reflexió: recomanable lectura d'una carta d'una jugadora de 14 anys, que ha publicat La Vanguardia

¿Padres o hijos ?
Tengo 14 años y juego en un equipo de baloncesto en el colegio. Hace tiempo que me preocupa el comportamiento de algunos padres que asisten a los partidos. Cuando vienen a vernos deberian dedicarse a disfrutar del partido, ver como juegan sus hijos y valorar el esfuerzo y el trabajo que han llevado a cabo durante toda la semana en los entrenamientos. Si hay algún tipo de problema en el campo, o el árbitro no pita bien, lo que no deben hacer es chillar e insultar. Por otra parte, no veo nada bien que para animar a tu equipo, algunos padres deban meterse con los jugadores del equipo contrario. El verbo animar no incluye los conceptos insultar, herir sentimentalmente o molestar, por lo menos hasta donde llega mi castellano. Quiero dar las gracias a los padres y madres que cuando el equipo contrario realiza una buena jugada o mete una canasta complicada, les aplauden y, en lugar de enfadarse, son capaces de reconocer el mérito de dicha jugada. A nosotras nos encanta que los padres vengan al campo a animarnos, pero de buen rollo, por favor.

PAULA CASANOVA
Barcelona