Galeria de fotos del partit
Matí fred a pista descoberta. L'ombra de la Torre Agbar és una amenaça sobre un cel ja gris i fred. Comença l'escalfament (a la pista i a les grades) i res fa preveure el desenllaç.
La consigna és clara: "La pista es corta y hay que correrla" diu el Borja, mentre a la grada comença a sentir-se el nou crit de guerra: CORNELLA! YAAAAAAAAAA!
Nervis, desconcert,mals passes. Passa un, dos, tres temps i fins un quart i cap dels equips que surten a pista troben el seu joc: ningú talla, no hi ha rebot i un taulell traicioner escup tots els nostres tirs. Hi ha faltes, masses i a més com de costum concentrades en l'Àlex.
El Borja comença a enfadar-se: amb l'equip, amb l'àrbritre...
A les grades hi ha mirades d'incredulitat i alguna ja de resignació...
12 sota, 14 sota, temps mort, 10 sota (aquí la taula i la llibreta comencen a no coincidir), temps mort... i... sense saber ni com, ni per què, arriba el seté temps.
12 sota, 14 sota, temps mort, 10 sota (aquí la taula i la llibreta comencen a no coincidir), temps mort... i... sense saber ni com, ni per què, arriba el seté temps.
Ens vam sentir com Déu al seté dia quan va veure que el que havia fet estava bé. Perquè els passes van funcionar, perquè la defensa va posar pressió i perquè l'encert en el tir ens acompanyava.
La incredulitat va canviar de bando. Parcial: 2-18. Només calia mantenir la concentració un període més, vuit minuts més que a la grada es van fer eterns. I al final... la recompensa: 3 punts a la taula i sis punts per sobre a la llibreta que ens van saber a tots a sis milions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Aquest blog és visitat per menors. Els teus comentaris són benvinguts, però t'agraïrem que siguin polits i educats.
Moltes gràcies