A una de les pel.lícules que més hem vist a casa aquestes festes, Peter Pan veu que Campanilla es va apagant, perd el seu poder, la seva llum, es queda freda,.... I Peter creu que és per culpa seva, per haver deixat de creure en les fades. I comença a dir la mítica frase "yo creo en las hadas, yo creo, sí creo!". Va repetint la frase, cada cop amb més convenciment, més alt, més fort. I a d'altres llocs, lluny d'allà, altres nens, i pares i pirates semblen posseïts, i comencen a repetir la frase, sense voler, inconscientment, i a cada crit que es fa, la màgia comença a tornar, i Peter, que sosté entre les seves mans a Campanilla, somriu al veure que el cos de la seva amiga recupera la llum, les ales comencen a brillar, fins que , tot d'una, Campanilla s'enlaira i tots esclaten d'alegria: han recuperat l'esperit en creure de nou en l'utopia, en les fades.
Així, 12 Peters Pan i "Oriol-nilla""(avui de blau, i no pas verds), quan havien vist que el bàsquet marxava cap a Sant Adrià, amb tres períodes molt complicats, s'han conjurat, han apretat les dents quan els cops feien mal, s'han rentat les llàgrimes, i han enfilat la pista.
"Yo creo, sí creo"
I sense mirar la taula, han lluitat, han corregut, han anotat, han tornat a defensar, i tornem-hi.
"Yo creo, sí creo".
I quan s'ha acabat el partit, ara sí, la recompensa : 66-63.
Així, 12 Peters Pan i "Oriol-nilla""(avui de blau, i no pas verds), quan havien vist que el bàsquet marxava cap a Sant Adrià, amb tres períodes molt complicats, s'han conjurat, han apretat les dents quan els cops feien mal, s'han rentat les llàgrimes, i han enfilat la pista.
"Yo creo, sí creo"
I sense mirar la taula, han lluitat, han corregut, han anotat, han tornat a defensar, i tornem-hi.
"Yo creo, sí creo".
I quan s'ha acabat el partit, ara sí, la recompensa : 66-63.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Aquest blog és visitat per menors. Els teus comentaris són benvinguts, però t'agraïrem que siguin polits i educats.
Moltes gràcies