 |
| delfos - creu alta |
 |
| trobada 2001 240109 |
Horrorós matí, ventós, per no sortir de casa, però cal ser perseverant i cumplir amb l'equip. Algú a Sabadell té la mateixa reflexió i prefereix quedar-se a casa, i evitar el perill del dia.
Cada setmana, plogui, nevi, amb ganes o sense, la família es mobilitza per a que els fills juguin amb els amics, i tinguin la constància de l'esport, que tant bé els va.
A Sabadell algú torna a pensar que millor no agafar el cotxe, i només arriven 7 valents per jugar el partit. Els hem d'estar agraïts, perque van desafiar la ventada i van fer 35 kilòmetres d'anada i uns altres 35 de tornada , tot sortejant arbres, fulles, cornises i què se jo quantes altres coses.
Mentre juguen els fills, sentim el vent com passa amb força pels carrers, i veiem caure persianes als edificis del costat.
Truca en Rafa, que no sap si sortir de casa amb aquest vent.
Final del partit, i el Delfos s'ha contagiat del vent del carrer, huracà a la pista de principi a fi (120-30).
I vinga, a tota pastilla cap a Can Carbonell, que hi ha trobada del 2001: i ens trobem el desastre de la ciutat: tanques, arbres, motos, façanes, .... tot caigut per terra.
I al mateix temps, a l'altre costat del riu 20 famílies,tot i que fa molt de vent, porten els seus fills a l'entrenament setmanal de beisbol, perque han estat tota la setmana esperant per poder trobar-se al diamant i batejar....
A Can Carbonell el vent ja no ha permés que es juguessin els partits de la pista exterior, i només es juguen els previstos al pavelló. Els nostres nois continuen millorant "viento en popa".
I a Sant Boi, el vent no es conforma amb arrencar arbres, motos i tanques, i s'emporta sencer el pavelló del beisbol i a quatre nois, que ja no tornaran a casa.
Però això encara no ho sabem. Sortim de Rubió i Ors i triguem una eternitat per sortejar els obstacles de la ventada. Recollim els que estaven a Can Carbonell, i anem a veure encuriosits què ha passat a la ciutat mentre els nostres fills jugaven a bàsquet. Possem les notícies de la ràdio i PUM, quedem glaçats. Ara ja ho sabem.
Mirem pel retrovisor, tornem tots junts, i a Sant Boi no poden dir el mateix.
A Sabadell algú va pensar que amb aquest temps era millor no sortir de casa, i tenien tota la raó.
Cada setmana, plogui, nevi, amb ganes o sense, la família es mobilitza per a que els fills juguin amb els amics, i tinguin la constància de l'esport, que tant bé els va.
A Sabadell algú torna a pensar que millor no agafar el cotxe, i només arriven 7 valents per jugar el partit. Els hem d'estar agraïts, perque van desafiar la ventada i van fer 35 kilòmetres d'anada i uns altres 35 de tornada , tot sortejant arbres, fulles, cornises i què se jo quantes altres coses.
Mentre juguen els fills, sentim el vent com passa amb força pels carrers, i veiem caure persianes als edificis del costat.
Truca en Rafa, que no sap si sortir de casa amb aquest vent.
Final del partit, i el Delfos s'ha contagiat del vent del carrer, huracà a la pista de principi a fi (120-30).
I vinga, a tota pastilla cap a Can Carbonell, que hi ha trobada del 2001: i ens trobem el desastre de la ciutat: tanques, arbres, motos, façanes, .... tot caigut per terra.
I al mateix temps, a l'altre costat del riu 20 famílies,tot i que fa molt de vent, porten els seus fills a l'entrenament setmanal de beisbol, perque han estat tota la setmana esperant per poder trobar-se al diamant i batejar....
A Can Carbonell el vent ja no ha permés que es juguessin els partits de la pista exterior, i només es juguen els previstos al pavelló. Els nostres nois continuen millorant "viento en popa".
I a Sant Boi, el vent no es conforma amb arrencar arbres, motos i tanques, i s'emporta sencer el pavelló del beisbol i a quatre nois, que ja no tornaran a casa.
Però això encara no ho sabem. Sortim de Rubió i Ors i triguem una eternitat per sortejar els obstacles de la ventada. Recollim els que estaven a Can Carbonell, i anem a veure encuriosits què ha passat a la ciutat mentre els nostres fills jugaven a bàsquet. Possem les notícies de la ràdio i PUM, quedem glaçats. Ara ja ho sabem.
Mirem pel retrovisor, tornem tots junts, i a Sant Boi no poden dir el mateix.
A Sabadell algú va pensar que amb aquest temps era millor no sortir de casa, i tenien tota la raó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Aquest blog és visitat per menors. Els teus comentaris són benvinguts, però t'agraïrem que siguin polits i educats.
Moltes gràcies